La Xarxa de Càtedres continuarà comptant amb el suport de la Generalitat per al desenvolupament de les seues diferents activitats en aquest 2022. Així, les cinc universitats públiques valencianes podran continuar “la seua labor d’investigació de temes que puguen impulsar la transformació del model econòmic valencià i traslladar els resultats al nostre teixit productiu, aprofitant totes les seves potencialitats per avançar cap a un model econòmic més sostenible, digital, inclusiu i resilient”, tal com ha explicat la directora general de Model Econòmic, Dolors Furió.

La inversió prevista per a aquest exercici és de 210.000 euros a través de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic. Una aportació que servirà per al finançament de nombroses activitats com ara jornades, xerrades, seminaris i, especialment, estudis de recerca presentats en fòrums i congressos de reconegut prestigi.

En total, i des de la posada en marxa d’aquesta Xarxa de Càtedres el 2020, el govern valencià ha invertit 580.000 euros. Durant la primera edició la Generalitat va destinar un total de 160.000 euros, –30.000 a cada centre universitari i 40.000 a la Universitat Jaume I, encarregada de les tasques de coordinació–. No obstant això, aquesta xifra ha augmentat el 2021 i el 2022 a 210.000 euros anuals, destinant 40.000 i 50.000, respectivament a cada centre.

Furió ha incidit que “els estudis i contribucions de la Xarxa són fonamentals per a la reflexió al voltant de l’actual model econòmic valencià i les seues possibilitats efectives de transformació” i ha assenyalat que els fons de recuperació “constitueixen una oportunitat històrica per emprendre els canvis estructurals que requereix el nostre teixit empresarial i productiu per assolir l’objectiu d’un creixement sostingut alhora que sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat que ofereixi oportunitats per retenir i atraure talent al nostre territori de la mà de la digitalització, la innovació i la sostenibilitat mediamental, econòmica i social“.

A més, tal com ha apuntat, gràcies a la Xarxa de Càtedres s’han creat sinergies molt interessants entre les diferents universitats, a partir del treball cooperatiu i de la identificació d’objectius interrelacionats, fet que ha contribuït decididament a reforçar la imatge de marca de la xarxa”. “Tan important com investigar és ser capaços de difondre i transferir el coneixement al teixit productiu“, per això ha agraït el treball d’aquesta xarxa “en àmbits clau per a la societat actual, com són la transició energètica, l’economia circular, la connectivitat , el desenvolupament territorial, la digitalització i la innovació social i inclusiva”.

El conveni subscrit entre les universitats i la Generalitat gira al voltant de tres eixos principals d’actuació, com són activitats formatives (sessions de formació, tallers, jornades) dirigides a estudiants, empreses i institucions; el desenvolupament dactivitats investigadores i el suport a la realització de tesis doctorals, estudis o treballs de recerca; i, en tercer lloc, activitats divulgatives com ara publicacions, la promoció d’esdeveniments científics, tècnics o artístics o l’organització d’exposicions i concursos.

Universitat Jaume I

Pel que fa a la Universitat Jaume I de Castelló, que actua com a coodinadora de la Xarxa de Càtedres, al llarg del 2021 ha centrat els estudis en la possibilitat que les empreses disposin d’estratègies de producció més sostenibles i verdes, l’avaluació de les polítiques de suport a la producció ecològica valenciana o en els processos de concentració de les empreses d‟un sector tan rellevant per al‟economia valenciana com és el sector ceràmic.

L’equip liderat per Xavier Molina ha treballat en un projecte sota el títol de ‘Concentració i adquisicions d’empreses al clúster ceràmic durant el període 2010-2020’. Després d’analitzar l’evolució del sector a la darrera dècada, els investigadors han conclòs que la concentració empresarial i el procés d’adquisicions són fenòmens diferents i, malgrat el creixement del volum de negoci i ocupació, no s’han creat noves empreses.

L’estudi alearta sobre la volatilitat en les inversions d’empreses externes que han tornat a vendre les adquisicions a curt termini. Així, han desenvolupat un primer apropament molt preliminar sobre les formes d’expansió dels grups dominants per veure com ha estat l’impacte de les adquisicions en el comportament de les empreses, com afecta la reducció dels actors a la pròpia governança del clúster o si la nova situació posa en perill la sostenibilitat de les capacitats del territori.

Pel que fa a l’estudi sobre la influència de les diferents estratègies mediambientals de les empreses sobre la innovació verda al sector ceràmic, s’ha confirmat que hi ha una relació entre la conducta mediambiental proactiva i l’obtenció d’avantatges competitius en el context de un clúster industrial. Així, consideren que algunes ajudes han de ser incentivades des d’un punt de vista públic, ja que és difícil que les empreses les duguin a terme de forma voluntària, tal com va defensar el conseller d’Hisenda davant la Comissió Europea la setmana passada per donar suport al sector ceràmic.

Un altre dels estudis realitzats és l’Informe sobre el sistema agroalimentari ecològic al País Valencià, que conclou que el Sistema Alimentari Sostenible és un element essencial per afavorir la transformació del model econòmic, que sorgeix com a resposta a les noves inquietuds i reptes que han sorgit arran de la COVID-19, la preocupació pel canvi climàtic i la justícia social.

En el cas de la Universidad Miguel Hernández cal recordar que les activitats de la Càtedra se centren en els àmbits de la innovació social i inclusiva amb especial atenció als sectors industrials més consolidats a l’entorn de la UMH. Més concretament, en aspectes relacionats amb el canvi tecnològic, la relació de l’activitat de les empreses amb l’entorn ambiental i l’impacte en determinats col·lectius.

En concret, durant el 2021 la càtedra ha realitzat treballs de recerca sobre la inclusió laboral, des de diferents perspectives, de persones amb discapacitat intel·lectual, així com informes sobre la situació del nivell de digitalització de les empreses.

Així mateix, entre altres activitats, s’ha elaborat una proposta metodològica per dinamitzar l’oferta tecnològica dels centres de recerca o similars, dissenyant una eina que millori l’intercanvi de coneixement entre universitat i empresa, tenint com a objectiu primordial obtenir informació considerada clau per a ajudar a la dinamització de patents, és a dir, impulsar la transferència real de coneixement Universitat-Empresa.

En el cas de la càtedra ‘Economia Circular al Sector de l’aigua‘ de la Universitat de València té per objecte l’estudi, les propostes, el foment del coneixement i la difusió de temàtiques relacionades amb la perspectiva circular de l’economia i els recursos hídrics, contribuint al impuls d’un model econòmic més competitiu basat en la innovació, el coneixement i la sostenibilitat des d’un punt de vista mediambiental, productiu i social.

Els treballs de recerca realitzats el 2021 s’han centrat en àmbits tan suggerents com les possibilitats de la simbiosi industrial per promoure projectes d’economia circular a la Comunitat Valenciana; el paper de la digitalització i el machine learning en la implementació de l’economia circular a la Comunitat; la implementació de models d’abastament d’aigua regenerada a una àrea industrial; les oportunitats que ofereix l’economia circular per a la transformació del model econòmic i la recuperació dels sectors productius més afectats per la pandèmia COVID-19 a l’àmbit valencià, així com un estudi sobre incentius i propostes de promoció de l’economia circular al àmbit de l’administració local.

I si parlem del paper que exerceix la Universitat d’Alacant dins la Xarxa, cal destacar els seus estudis en àrees relacionades amb les infraestructures, la connectivitat i les cadenes de subministrament, així com en la mobilitat interna de la població a la Comunitat Valenciana i la sostenibilitat energètica.

Un dels estudis versa sobre l‘impacte de la Covid-19 a les cadenes de subministrament dels sectors de components d’automoció, ceràmic i joguines de la Comunitat Valenciana des d’un punt de vista logístic. Les conclusions reflecteixen les interrelacions en els intercanvis a nivell mundial que han estat afectades per l’aïllament i les mesures adoptades per a la lluita contra la pandèmia.

Així, s’obté que els esdeveniments externs que envolten les cadenes de subministrament poden entorpir l’accés a determinats béns, per la qual cosa aconsellen que les indústries revisin el disseny de la seva cadena de subministrament per esbrinar com estan exposades, alhora que han apostat per desenvolupar cadenes més sòlides, diverses i intel·ligents. A més, es proporciona una sèrie de recomanacions per superar les limitacions actuals com l’elaboració d’inventaris estratègics, diversificar les cadenes i fer ús de les noves tecnologies per tal de mapejar i millorar la connexió i comunicació de tots els agents que componen la cadena de subministrament.

Un altre dels estudis és ‘Mobilitat temporal i permanent de la població als mercats immobiliaris a la Comunitat Valenciana’, consistent en una anàlisi geogràfica i temporal sobre la mobilitat entre els mercats immobiliaris i entre les ciutats valencianes, i el creixement urbà.

Finalment, assenyalar l’estudi sobre “Rehabilitació energètica del parc residencial valencià” en què s’han estimat les necessitats de rehabilitació energètica dels edificis, així com la periodificació d’aquestes inversions, a fi que l’adaptació a la reducció d’emissions sigui d’acord amb els plans de la UE.

Finalment, la Universitat Politècnica de València enfoca l’anàlisi del nivell de digitalització empresarial de la Comunitat i l’anàlisi de l’impacte potencial de l’economia de la dada al territori valencià per a diferents sectors econòmics. Entre altres conclusions, s’extreu que la Comunitat Valenciana compta amb més empreses de Big Data i Internet de les Coses (IoT al seu acrònim anglès) que la mitjana nacional, si bé es constaten dificultats per a un òptim aprofitament de les dades, en part per la manca de definició d’estratègies empresarials sobre això.

En primer lloc, s’ha realitzat una anàlisi d’evolució i l’estat de la digitalització empresarial a la Comunitat Valenciana. Seguint les tasques de la Càtedra desenvolupades durant el 2020, es va plantejar continuar amb l’anàlisi del nivell de digitalització empresarial de la Comunitat Valenciana, però amb un enfocament metodològic diferent que permetés abordar l’estudi amb una mostra d’empreses més grans, dividides en grans sectors productius.

D’aquest estudi s’extreu que l’IoT, que consisteix en la interconnexió digital de dispositius quotidians a través d’internet mitjançant l’intercanvi de dades, és utilitzat pel 16,83% de les empreses espanyoles. A la Comunitat Valenciana el nombre d’empreses que l’utilitza és lleugerament més gran (17,34%), a causa del nombre d’empreses al sector serveis que utilitzen aquesta tecnologia (21,48%).

D’aquestes empreses, pràcticament un terç van fer servir l’IoT per optimitzar el consum d’energia (32,06%), millorar el servei del client (30,31%) i oferir manteniment de vehicles a través de sensors de moviment (30, 19%).

L’estudi també ofereix dades sobre altres eines digitals complexes com ara el Big Data, la impressió 3D o la robòtica, així com altres aspectes rellevants com la interacció electrònica entre administracions públiques i empreses o la seguretat informàtica a les empreses.