El director de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic: Economia Circular al Sector de l’Aigua de la Generalitat Valenciana i la Universitat de València (GVA-UV), Francesc Hernández, ha afirmat que la creixent escassetat dels recursos hídrics “exigeix ​​reconsiderar l’enfocament tradicional sobre el consum d’aigua per tal d’adoptar noves estratègies que possibiliten que aquest recurs vital siga reutilitzat al
màxim”.

El catedràtic ha realitzat aquestes declaracions durant la seua conferència El paper de la reutilització en la necessària adaptació al canvi climàtic: el cost de no actuar, dins del V Seminari Tècnic Internacional d’Aigües organitzat pel centre tecnològic AINIA que ha tingut lloc aquest mes de setembre i en què han participat 12 experts amb la finalitat d’abordar solucions innovadores tecnològiques alineades amb els nous reptes del Pacte Verd Europeu, l’Agenda 2030 i els Projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica
(PERTEs).

L’expert ha explicat que les conseqüències del canvi climàtic exigeixen “avançar cap a un enfocament basat en l’economia circular en què les aigües residuals ja no són vistes com a deixalles, sinó com un recurs valuós”; un enfocament en què una combinació de regulacions, incentius i la intervenció de tots els actors implicats “són clau per transformar els criteris tradicionals de gestió dels recursos hídrics”.

El catedràtic també ha manifestat la necessitat d’una sensibilització més gran davant els problemes d’escassetat d’aigua i ha alertat que la “inacció” davant dels reptes del canvi climàtic en la gestió de l’aigua i la manca d’estratègies eficaces per garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics, “causarà greus conseqüències socials econòmiques i ambientals que, moltes vegades, no es tenen en compte”.

Així mateix, Hernández ha subratllat que el sector del tractament d’aigües residuals cobra una rellevància especial de cara a l’ús de tecnologies que permeten la regeneració de l’aigua i el seu posterior aprofitament per a altres usos i d’aquest manera, “l’aigua residual es converteix en un nou recurs hídric alternatiu que assegura la disponibilitat d’aigua alhora que redueix la pressió sobre l’aigua convencional garantint-ne la sostenibilitat”.