La Universitat Jaume I de Castelló (UJI)  va ser la seu, divendres 24 de setembre, del VIè Workshop d’Economia Valenciana, que organitzen la Fundació Nexe amb la col·laboració de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de l’UJI.  Enguany, aquesta cita estava dirigida, de manera especial, al debat sobre les noves ajudes europees de la mà del programa “New Generation EU“.  L’acte inaugural va comptar amb la presència de la rectora de l’UJI, Eva Alcón, el Conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, així com l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco i el director de la Càtedra, Xavier Molina.

A la inauguració, la rectora de l’UJI va afirmar que el nou fons europeu “és un tema trascendental i exigeix d’una reflexió profunda amb ambició de futur, perquè el futur haurà de ser més sostenible” i va insistir que el seu principal objectiu ha de ser el de “garantir el major benestar per a les persones, amb ocupació de qualitat
i sostenible socialment i mediambiental: aquesta és la finalitat última dels fons de recuperació”.

El conseller d’Economia, Rafael Climent, va compartir la prioritat de l’administració autonòmica al respecte “que és assegurar la pervivència del teixit productiu”, perquè “no podiem eixir d’aquesta crisi de la mateixa manera que de la de 2008, que va costar moltíssimes retallades i una devaluació salarial”.

Amparo Marco va centrar el seu discurs en fites aconseguides per l’ajuntament de la capital de la Plana relacionades amb l’economia circular. Així, la màxima representant municipal va posar els exemples de l’aposta “per la reducció d’emissions a l’atmósfera i la digitalització, que són claus per a saber eixir de les crisis econòmiques de forma adequada”.

El  director de la Càtedra i també president del Comité Organitzador del Workshop, Xavier Molina, va ressaltar les possibilitats que ofereixen els fons europeus per “aprofitar al màxim el potencial de l’economia valenciana“.

 

Problemes estructurals

La sessió matinal va servir per debatre al voltant la implantació dels principis de l’economia circular i l’agenda del procés de digitalització d’empreses i organismes. Josep Antoni Ybarra, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant va pronunciar la ponència ‘Reflexions sobre l’economia des de la perspectiva del territori i la innovació’. Ybarra va alertar que la Comunitat Valenciana ocupa la posició 171 entre 262 regions europees en termes de PIB per càpita. A més, va criticar que el model actual “es el contrari al d’un sistema normal: quant més treballem, menys guanyem, perquè el valor afegit del nostre sistema és cada vegada menor, i el que ens ha de preocupar són les conseqüències».  El catedràtic también va recodar una dada: “el 75% de les nostres empreses són microempreses, de forma que som un gegant, un gran país, amb peus molt xicotets: ens costa molt caminar perquè el cos pesa molt”.

Taules rodones: visió política i projectes

A la sessió vespertina es va abordar de manera més concreta el tema de les ajudes “Next Generation EU” i les seues implicancions, gràcies a dues taules rodones. Una, centrada més en la política i amb la participació de Francesc Gamero, secretari autonòmic; Daria Terrádez, directora general de Relacions amb la UE i Julia Company, directora general de l’IVACE. Andreu Arnau, professor titular de Finances i Comptabilitat de l’UJI i moderador de la taula, va recordar que Espanya será el segon país que més fons rebrà després d’Itàlia. Gamero va comentar que  «l’oportunitat és histórica, per afrontar els principals problemes, que passen per la digitalització i la transició ecològica», però va lamentar que no es pot amagar una «gran confusió» sobre com es gestionaran i s’aplicaran els fons. El Govern d’Espanya está gestionant el tema de forma poc clara i transparent, fins i tot amb descoordinació entre ministeris».  Company es sumà a la tesi anterior, encara que va admetre que “gestionar fons europeus no és fácil, de moment hi ha poca informació i poca transparencia per part de l’Estat“. Per últim, Terrádez va continuar amb la mateixa línia que els altres participants, afegint que “ara hem de canviar el model productiu, el turístic, l’industrial perquè ens hem adonat que no podem seguir així: hem de donar un gir de 180 graus al nostre benestar i blindar el pilar social europeu”.

A la segona taula es van plantejar els reptes i dubtes des de la posada en marxa de projectes. Els participants van ser: Eliseo Monfort, catedràtic d’Enginyeria Química de l’UJI i investigador de l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC); Ignasi Garcia, diputat de Sostenibilitat de la Diputació de Castelló i Héctor Beltrán, professor titular d’Enginyeria Elèctrica de l’UJI. Una taula moderada per la periodista Violeta Tena.  Monfort va abordar la descarbonització de la industria “on més del 90% emissions ve d’una dotzena de sectors, entre els quals la ceràmica és la vuitena, segons els indicadors de l’any 2014”. A més, va fer una perspectiva pel que fa a les emissions i  solucions de futur. “Les polítiques actuals passen “per posar preus al carbó, potenciar la investigació, la implantació de noves taxes i l’adaptació d’infraestructures per al transport de les noves fonts d’energia”.  El diputat Ignasi Garcia va anunciar que “la Diputació de Castelló ha programat un pla de transició energètica a desenvolupar amb fons propis, afegint que s’opta a fons europeus “per intentar accelerar-lo”. Un projecte basat en les conegudes com “comunitats energètiques” d’energies renovables, apostant  “per la creació de més llocs de treball arrelats al territori”, segons va afirmar. El darrer en intervindre va ser el professor Héctor Beltran que es va referir a noves mobilitats com el cotxe compartit o fins i tot autopilotat , qualificant-les com una “gran lluita per les tecnologies habilitadores”. Beltran va lamentar que  “Pel que fa l’aposta per bateries de liti, Europa ha fet tard respecte a Xina i Espanya está fent tard respecte a Europa“. En aquest sentit, va assegurar que al nostre país “caben 2 o 3 factories d’aquest tipus, però potser no és l’únic camí i seria bo per a la Generalitat Valenciana posicionar-se en una alternativa, com les plantes de reciclatge de bateries, que segur que tenen èxit”.

Premis Caixa Popular

A les acaballes de la jornada, que va tindre lloc a l’Escola de Doctorat de l’UJI, es van lliurar els Premis Caixa Popular a les millors comunicacions presentades al Workshop. Un acte que va comptar  amb la participació de Francisco Alós, encarregat de Relacions Institucionals de l’entitat financera. Així, es va lliurar el premi a la millor comunicació
a la titulada ‘Formar-se en emprenedoria marca la diferència en el context valencià?, que analitza el grau d’emprenedoria de la població universitària, sent obra de Guillermina Tormo Carbó, Irene Jiménez Arribas i Elies Seguí Mas, alumnes a la Universitat Politècnica de València. Pel que fa al premi al millor investigador jove, va tindre dos guanyadors “ex aequo” provinents ambdós del programa de Doctorat de l’UJI: Daniel Aparicio Pérez i Xavier Raso Domínguez. Els treballs premiats van ser:  ‘The Spanish Case: One Country, Two Regimes. A Counterfactual Approach’ i ‘What to expect when you’re expecting. Causes and consequences of incentive policies for organic agribusiness in Comunitat Valenciana’.

El VIè Workshop d’Economia Valenciana va tindre a continuació la seua cloenda amb la partcipació de Gonçal Grau, president de la Fundació Nexe; José Vicente Soler, director general d’Economia Sostenible; Luisa Alamá, vicedegana de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI i el director de la Càtedra, Xavier Molina.  Grau va voler reconèixer i  destacar el treball del Lab d’Economia de la Fundació Nexe els darrers anys, mentre que    Soler va insistir en que  “estem en una crisi però som conscients que aquesta només ha evidenciat la crisi en la que vivíem prèviament al 14 de març de 2020”.