“El que hem fet de forma novedosa és desenvolupar un concepte que es coneix com a ‘cost de no actuar’. Si al final un projecte d’economia circular no s’executara -malgrat la seua viabilitat- quedarà constància que no es tracta d’una decisió neutral. És a dir, tindrà conseqüències molt negatives per a la societat. A més, aquests costos seran degudament quantificats. Al final és un mecanisme de sensibilització per a la promoció de projectes d’economia circular”. Són paraules del catedràtic Francesc Hernández, director de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat de València i del Grup d’Economia de l’Aigua, sobre el projecte europeu ‘Guardian’.
Dirigit per Hernández, aquest projecte es desenvolupa al bosc de La Vallesa, al Parc Natural del Túria, amb l’objectiu d’augmentar la seua resiliència al foc a través de l’ús de l’aigua regenerada. La iniciativa compta amb la subvenció de la Unió Europea i està liderada pels ajuntaments de Riba-roja i Paterna, així com per Hidraqua, Medi XXI, Cetaqua, la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV). Segons explica el director de la Càtedra a aquesta informació a iAmbiente, un dels objectius del projecte és la replicabilitat: “hi ha zones que estan en circumstàncies més o menys similars i aquesta experiència hauria de servir per a una implementació molt més fàcil. Per tant, també ens dediquem a la construcció d’una guia o pla d’acció que multiplica exponencialment el valor de les actuacions del projecte ‘Guardian’ en altres regions amb problemàtiques semblants”.
(Imatge: Freepik)