Investigadors de les càtedres de Transformació del Model Econòmic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i de la Universitat Jaume I han publicat un estudi sobre la col·laboració en xarxa desenvolupada en els últims mesos contra la pandèmia de la Covid-19 a la Comunitat Valenciana, en que s’ha analitzat l’actuació de 277 actors. Dirigit pels respectius directors d’ambdues càtedres, José A. Belso i Xavier Molina, el document que recull l’anàlisi de les relacions entre tots els actors implicats mostra que els nodes claus per a l’efectivitat de les relacions establertes des del mes de març han estat les associacions i els agents de coneixement (universitats, centres tecnològics, institucions i empreses amb estratègies d’R+D+i): “els resultats els posicionen com els actors que tenen accés al coneixement e informació. A més […] ocupen les posicions influents i intermediàries”.
El informe precisa, d’altra banda, que només s’activen entre un 1,1% i un 3,7% de les connexions potencials, una pauta comuna a aquest tipus d’estudis per la pluralitat i diversitat dels actors. No obstant això, el document indica que eixe resultat “pot suggerir possibles dissenys o mesures per intentar potenciar perquè se puguen construir xarxes de resposta més fructíferes en el futur”.
Per a determinar les interaccions entre els actors participants en la crisi de la Covid-19, s’han emprat dades secundàries a través d’una anàlisi en profunditat de notícies publicades en mitjans digitals regionals i locals. Les relacions seleccionades s’han dividit en dues tipologies principals: tecnològiques i no tecnològiques. El major nombre d’interaccions de la base relacional no tecnològica es troba a les comarques de València (13,6%), Camp del Túria (10,3%) i l’Alacantí (9,4%). En el cas de les col·laboracions tecnològiques destaquen les comarques de València (16,36%), Horta Oest (14,55%) i L’Alcoià (7,27%).
Seguint l’informe, el nombre d’enllaços d’un actor és un signe de centralitat que pot reflectir la fortalesa dels recursos i generar més guanys. Les xarxes de resposta poden ser desenvolupades per membres que operen dins de la mateixa àrea afectada, però també poden ser construïdes per actors distants que porten a terme funcions similars o complementàries.
Juntament amb els directors d’ambdues càtedres, han elaborat l’estudi María José López Sánchez i María Dolores Sánchez Romero, per part de la UMH, i Luis Martínez-Cháfer per l’UJI. L’informe és el primer resultat de la col·laboració oberta entre ambdúes càtedres en el marc de la recentment constituïda Xarxa de Càtedres de Transformació del Model Econòmic de la Comunitat Valenciana.