Dijous passat, 6 de novembre, va tenir lloc el webinar Intel·ligència Artificial i dades. Marcs ètics i propostes reguladores impartit per José Manuel Muñoz Vela, advocat especialista en especialista en dret tecnològic i digital, i soci director d’Adequa Corporación. Durant la sessió, Muñoz va fer un repàs complet a l’estat actual de la regulació en Intel·ligència Artificial (IA), començant la seva exposició sobre la pròpia definició del terme, del qual no existeix un consens ni a nivell científic, ni filosòfic ni jurídic. Ni tampoc en la seua classificació o sobre els principis o normes ètiques exigibles, aspecte que també afecta les opcions, l’objecte, l’abast, les tècniques i els instruments normatius més adequats per a la seua regulació.
Respecte als riscos existents a IA, l’expert va destacar alguns com la responsabilitat, privadesa, biaixos, explicabilitat, accessibilitat, etc. Riscos que, des de la perspectiva de la percepció social, es focalitzen en l’automatització i l’impacte en l’ocupació i que, en línies generals, es perceben com a negatius sobretot a Europa, mentre que als països asiàtics (Xina, Singapur, Corea del Sud, l’Índia, etc.) les opinions sobre la IA i el seu impacte són generalment més positives.
Durant el webinar, es van revisar les diferents estratègies nacionals d’IA, que han estat el prolegòmen a les diferents propostes reguladores que s’han desenvolupat a nivell mundial. A nivell europeu i nacional, l’expert va destacar l’Estratègia Europea, L’Estratègia Espanyola de R+D+I a IA de 2019, l’Estratègia Nacional d’IA ENIA 2020 i iniciatives a nivell de CCAA com Catalunya i la Comunitat Valenciana. Pel que fa als marcs ètics, el ponent va destacar la seva importància atès l’impacte real i potencial de la IA, on cal establir uns principis d’ús i desenvolupament de sistemes basats en aquesta tecnologia. En aquest sentit, es van revisar els principals marcs ètics desenvolupats a nivell de la Unió Europea (UE), així com altres marcs a nivell internacional (Japó, EE.UU., etc.). Tots aquests marcs comparteixen uns principis bàsics que van des del control i supervisió humana, la confiança, seguretat, robustesa, fiabilitat, privadesa, transparència, explicabilitat, etc. Tot i això, segons el ponent, els marcs ètics són insuficients per garantir el compliment d’aquests principis, per la qual cosa és necessari, per evitar l’ethics washing, instruments vinculants com la llei, que convertisquen en imperatius aquests principis ètics.
A nivell de regulació, Muñoz va exposar les coordenades bàsiques que resumeixen la situació actual. En aquest sentit, es va destacar que no hi ha una regulació internacional d’IA i que la UE està liderant els intents de consens sobre els principis i les normes ètiques essencials que han de regir-la. Davant d’aquesta realitat no regulada, l’expert va destacar que cal acudir, per garantir la seguretat jurídica, d’una banda, a la seva regulació contractual, és a dir, un contracte o llei entre parts, i per altra banda l’autoregulació, és a dir, la pròpia regulació que han establert determinats sectors per regular aquesta aplicació, disseny, desenvolupament de la IA al seu propi sector. A més, es van exposar les principals propostes normatives i reglaments de la UE a IA com l’Artificial Intelligence Act, Directiva sobre la responsabilitat de la IA o la Cyber Resilience Act, etc. reflexionant sobre els aspectes més rellevants des de la classificació dels sistemes (enfocament de riscos), els sistemes prohibits o sistemes d’alt risc així com els requisits i les obligacions essencials que han de complir.
Finalment, l’expert va revisar els diferents tipus de contractes que podem trobar a IA i els aspectes contractuals d’especial interès per garantir la seguretat jurídica (responsabilitat, garanties, seguretat, suport, exclusivitat, etc.). Així mateix, l’últim bloc del webinar va estar dedicat a la ciberseguretat i privadesa, en què Muñoz va revisar les normes i propostes reguladores que regulen la seguretat i privadesa en els sistemes o serveis basats en IA. Després de finalitzar la seva exposició, es va obrir un interessant debat on els assistents van poder traslladar preguntes al ponent i en què es va aprofundir temes relacionats amb la propietat de les dades, personalitat jurídica de robots o sistemes d’IA o els aspectes ètics de la tecnologia.