El començament de la Guerra a Ucraïna, al gener de 2022, va agreujar un procés sostingut en el temps d’increments als preus energètics, i de manera especial al gas,  combustible principal per a les firmes del clúster ceràmic castellonenc. Partint d’aquesta situació, la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat Jaume I va publicar l’”Informe sobe la situación energéica del clúster cerámico de Castellón“.

Dins d’un sector que representa al voltant del 3 %  del PIB de la Comunitat Valenciana i per damunt del 20% a la província de Castelló, l’augment dels costos que han de fer front les empreses ceràmiques afecten de manera directa la seua rentabilitat. Això té conseqüències de gran impacte també a l’ocupació i l’augment de l’atur, en un clúster on es signes vora el 18% dels contractes de treball totals a les comarques castellonenques.

Les dades de l’informe, que repleguen també algunes les fetes públiques per una de les principals empreses líders del sector, com és PAMESA, subratllen que, malgrat l’augment de producció, la rentabilitat a les firmes s’ha vist seriament retallada, amb augments dels gastos energètics per damunt del 40%. Per tant, el creixement econòmic del sector durant els darrers anys, reflectit en estadístiques com les de la patronal ASCER, no és suficient per atorgar rentabilitat davant la crisi energètica i circumstàncies com la devaluació de l’euro davant el dòlar nordamericà, que podrien haver estat també agreujant la situació.

Les conseqüències: un continu procés de concentració empresarial; deslocalització; EROs i ERTOs a les plantilles de no poques de les fàbriques taulelleres.

El treball, fruit de la col·laboració de l’equip de la Càtedra, també apunta cap a possibles solucions a aquestes amenaces tan reals per al clúster. Així, s’ha d’apostar, d’una manera decidida per la descarbonització del sector i la seua independència energètica. Fonts alternatives d’energia, mesures d’estalvi i diversificació han de ser les eines per assolir un nou panorama.

Bona mostra del camí que moltes empreses i institucions estan ja fent són la vintena de projectes que recull l’informe amb protagonistes com: BP; Iberdrola; Keraben; l‘Insitut de Tecnologia Ceràmica (ITC) o la mateixa UJI.

En l’actualitat, la situació energètica continua sent inestable i, per tant, les fluctuacions afecten directament a la producció, les ventes i la reducció dràstica de rentabilitat a les empreses, encara que la facturació siga més i més elevada. La descarbonització apareix com una necessitat per a combatre els efectes de l’augment dels preus.

El document conclou que la innovació i l’aparició de nous projectes impulsats des de les pròpies empreses del clúster, institucions o institucions com la UJI, aposten per nous camins per a aconseguir estalvis que, de moment, no resolen l’actual crisi.