La Càtedra de Transformació de l’Model Econòmic de la Universitat d’Alacant i el projecte europeu Carbon Risk Real Estate Monitor (CRREM) han organitzat conjuntament un taller virtual dirigit a avaluar les necessitats d’inversió en eficiència energètica dels edificis per complir els acords de sostenibilitat energètica de la Unió Europea, mitjançant l’ús d’una eina de càlcul desenvolupada per l’equip d’investigació de CREEM. A la jornada, que tindrà lloc dimarts 10 de novembre d’11 a 13 h,  s’hi introduiran els criteris que guiaran part de l’esforç de descarbonització de l’economia, els seus fonaments i es calcularà l’esforç inversor de societats, empreses i propietaris.

El projecte CRREM, finançat per la UE dins del seu programa Horizon 2020, ha desenvolupat una eina que calcula el nivell d’obsolescència energètica de un edifici, el volum d’intervenció i quan cal realitzar la reinversió perquè l’edifici
continuï el camí que l’allunye del risc d’obsolescència. Aquesta eina està sent usada per la major part dels grans fons d’inversió especialitzats en el mercat immobiliari de tot el món. L’eina compta amb informació prèvia dels 28 països de la UE per calcular el ‘Decarbonization path’, el camí de descarbonització.

L’activitat està dirigida a estudiants universitaris interessats en la seua aplicació, però també a consultors energètics, empreses d’inversió immobiliària, promotors, empreses de valoració i qualsevol altre agent que tinga interès en calcular la inversió que s’haurà de realitzar en un futur proper per adaptar les seues propietats a les normatives nacionals.

Programa
11 h           Introducció. El procés de descarbonització i filosofia de l’eina, per Paloma Taltavull
11.20 h    Les necessitats d’informació tècnica de cada edifici per al càlcul.  Introducció a l’eina, per Raúl Perez
11.45 h    Exemple pràctic: càlcul aplicat a edificis residencials i d’oficines, per Francisco Juárez
12.45 h    Conclusions

La trobada es podrà seguir en directe per la plataforma Zoom i començarà a les 11 h amb una presentació i el seminari. Finalment, hi haurà un torn de preguntes. El taller remot acabarà a les 13 h.

Inscripció
Gratuïta, a través d’aquest enllaç

Més informació
Els acords internacionals sobre el canvi climàtic (des de Paris Agreement- COP21) que ha signat la Unió Europea, i el mateix mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència, contemplen com a objectiu fonamental reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per 2030 i 2050. Els acords adoptats perfilen un model d’expansió econòmica amb una reducció ràpida de les emissions en tots els seus àmbits. El sector immobiliari és un dels emissors principals i es considera que el conjunt de l’estoc de edificis genera un 40% de el total d’emissions de CO2. Seguint els exemples d’alguns països de la UE, s’espera que aquells que no complisquen les normes d’emissions rebran càrregues econòmiques (en forma d’impostos o penalitzacions en l’activitat) generant-se un parc d’edificis
obsolets energèticament. A aquests se’ls anomena ‘stranding assets’.

Les empreses immobiliàries especialitzades i els fons d’inversió necessiten conèixer la magnitud de risc que assumeixen les seves propietats de convertir-se en stranding assets, perquè des del moment en què ho siguen deixaran de produir serveis d’espai, el seu cost es dispararà (donades les amortitzacions pendents) i hauran de ser substituïdes. Aquest problema també es dóna en edificis públics, edificis de serveis (com hospitals) i en habitatges, entre d’altres. El risc es redueix invertint en renovació energètica de l’edifici. La qüestió clau és quan un edifici entra en risc d’esdevenir stranding asset, com cal invertir per evitar-ho, i per quant de temps.

(Imatge: Freepik)