La Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat Jaume I ha coordinat hui dijous, 12 de novembre, la primera taula rodona del nou Fòrum de Pensament Innovatiu ATC Impulsa, en forma d’una taula rodona sobre la innovació com a impuls de l’clúster ceràmic, en el marc de la Fira Destaca 2020. El president de l’Associació Espanyola de Tècnics Ceràmics (ATC), Juan José Montoro, ha advocat en la seua obertura per la promoció del pensament crític “en temps d’incertesa, quan els canvis creixen de manera logarítmica, perquè cal parar i pensar en els grans reptes del sector”, sempre amb les persones “com a factor central i director de el futur”.

L’encarregat de conduir el debat va ser el director de la Càtedra, Xavier Molina, qui va incidir en la complexitat d’un moment “ple d’incertesa per a la nostra estructura econòmica”. A la taula, Juan Carda, director de la Càtedra d’Innovació Ceràmica Ciutat de Vila-real i alma mater de Destaca, va posar l’accent en la necessitat d’introduir “permanentment” innovació en un producte com la ceràmica, bé sigua per obrir-se pas en mercats nòrdics “dissenyant ceràmica amb un tacte càlid” a les propietats bactericides dels nous productes, passant per la creació de peces ceràmiques capaços de generar energia elèctrica “com a substrat d’una placa fotovoltaica”.

Per la seua banda, el consultor d’innovació Paco Corma ha assenyalat que “són els grups d’interès de el sector qui han d’indicar cap a on ens dirigim amb la innovació, que per si mateixa no ho defineix”, i així mateix es va referir a l’desitjable avanç de la Innovació Oberta en el sector, però ha lamentat la manca d’una cultura corporativa que afavorisca el seu aprofitament.

En la seua intervenció, Ximo Andrés, International Business Manager de la Cambra de Comerç de Casteló, va desgranar algunes claus com la imperiosa necessitat d’adaptar-se al nou paradigma de client “perquè ha canviat la forma de consumir” i ha advocat per “integrar els nous canals en les estratègies d’internacionalització, i posicionar-nos en marketplaces sectorials”. Andrés va suggerir utilitzar les xarxes socials i les noves formes de comunicació “sempre amb una estratègia” i va llançar una advertència: “l’exportació serà cada vegada més complicada, perquè la bipolaritat Xina-EUA està regionalitzant les relacions comercials i això s’ha vist accelerat amb la pandèmia, de manera que el que en el nou ordre post-Covid, a una província com la nostra, amb un PIB molt basat en l’exportació, cal parlar de transformació, més que d’adaptació “. Una transformació, segons ha dit, a la qual no és aliè el sector de la construcció, vinculat a la rajola i en què “sorgiran tecnologies disruptives i construcció modular, sobre la qual es pronostica que en 9 anys podria suposar un estalvi en costos de 150 bilions de dòlars “.

Al seu torn, Pepe Ribera, d’Invest Plasma i expresident de ATC, va repassar la història de el sector ceràmic i de la superació de les successives crisis econòmiques i sectorials per concloure que el clúster “té molt de futur i més amb esplendor”, a través de les tecnologies que permeten introduir propietats ambientals, tèrmiques o acústiques a la rajola ceràmica. Ribera va apostar perquè el proper avanç siga la digitalització de el procés de cocció, “comptant amb que l’energia elèctrica és 10 vegades més barata, a través de forns elèctrics amb tecnologia làser”.

Victòria Zaera, responsable de l’Àrea de Medi Ambient de la patronal Ascer, va repassar, d’altra banda, els desafiaments que afronta la indústria en l’àmbit energètic. Així, s’ha referit a el “rellevant” descens de les emissions específiques del sector, d’un 50% des de finals dels anys 80, una reducció que ha fet minvar el marge de millora, fent-lo “molt complicat amb la tecnologia actual”. Segons Zaera, l’eficiència energètica a les empreses “no serà suficient per aconseguir la reducció d’emissions del 40% que s’ha marcat inicialment per al 2030, i que podria arribar al 55 o el 60%”. Així, la representant d’Ascer va mostrar la seva “preocupació” perquè “no sabem quina serà l’eina per assolir aquestes reduccions tan rellevants de CO2”, i es va referir a l’aposta europea per l’hidrogen, una via que “voldríem explorar, però no sabem si és possible cremar com a combustible, i aquí hi ha una gran tasca per a la I+D, i els instituts tecnològics i les universitats hi tenen un gran paper “.

Xavier Molina va tancar el debat destacant com “interessant” focalitzar l’anàlisi en aspectes de la cadena de valor aliens a la fabricació, “que ha estat el centre de el sector durant molts anys”. En aquest sentit, ha subratllat la creixent rellevant del disseny i la I+D, d’una banda, i de la logística i les cadenes de distribució, de l’altra, al costat de la rellevància de la faceta energètica.