Aquesta entrevista pretén apropar-nos a temes rellevants i que puc interessar, no només des d’un punt de vista acadèmic, sinó que también pretén ser un punt de trobada i acostament a professionals i investigacions que són crucials i de màxima actualitat en El nostre dia a dia.
En aquesta primera entrevista de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la UMH, ens acompanya Irene Comeig, professora titular a la Universitat de València. A més, és actualment directora del Màster en Finances Corporatives de la UV i pertany a el grup de recerca ERI-Comportament Econòmic i Social, també de la UV. Per a la Càtedra és un honor i un plaer comptar amb sumi experiència i recomanacions per apropar-nos a dos reptes fonamentals: el repte de la igualtat i el repte de la transferència de coneixement Universitat-Empresa.
Hola Irene, gràcies per participar en aquesta entrevista on segurament els teus comentaris i experiències seran d’interès i reflexions.
Primerament, ens agradaria centrar-nos en els temes d’igualtat de gènere i sobre la situació de la dona en l’entorn laboral. A manera de context, la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat efectiva de dones i homes, dedica especial atenció a el foment de el principi de presència o composicions equilibrada, entenent per tal la presència de dones i homes en òrgans i càrrecs de responsabilitat, de manera que les persones de cada sexe no superen el 60% ni siguen menys del 40%. D’acord amb l’estudi de l’INE sobre dones en alts càrrecs públics i privats, les dones representaven el 42,8% en llocs públics, però el percentatge de dones en el conjunt de consells d’administració de les empreses que formen part de l’Ibex-35 ha estat del 24,7%, un percentatge sense dubte insuficient, tot i que 13 punts superior al del 2012, i superior en més d’un punt i mig al de l’any 2018.
Després, podem dir que encara els llocs de direcció en les empreses estan dominats pels homes. Des de la economia experimental, i els seus treballs se suggereix que una de les raó d’aquest desequilibri és que les dones s’allunyen dels entorns competitius.
Pregunta: Què implica realment aquest fet? Investigacions basades en economia experimental suggereixen que una bona manera de fomentar una promoció neutral en les empreses seria introduir competència contra un objectiu establert i reduir la competència contra altres.
Resposta: Hi havia articles que començaven a dir que les dones no arriben a llocs claus, llocs directius, Perquè no volien competir i s’allunyaven de la competició. En el nostre equip d’investigació, vam començar a veure que aquests resultats no ens quadraven. Nosaltres hem vist dones competitives; per exemple, en els Jocs Olímpics, Espanya té més medalles olímpiques guanyades per dones que guanyades per homes, mostrant que les dones podien arribar a ser prou competitives. Això va servir perquè en l’equip voldríem mirar que s’estava estudiant en els experiments, on trobem que els experiments es basaven en uns subjectes que competien amb un altre, i en què, si jo guanyava, m’ho portava tot i la resta, res. La nostra idea es va basar en introduir canvis en el sistema de competició i repetir experiments per valorar els resultats. El sistema de competició que introduïm es va basar en uns objectius molt difícils, però en el qual ja es lluita contra un mateix. El que vam veure és que havia més dones que homes en aquest sistema de competició.
P: Com es podria aplicar aquest fet a les empreses? Quines implicacions té això?
R: Si les empreses Volen tenir en sobre llocs directius una representació de la societat, ja que s’ha demostració que més idoni, anem a dir-los a les empreses i institucions que el sistema d’ascens no es basi en deixar llocs A l’altre i deixar a l’altre sense res. Sinó que es basi en un ascens per a qui millor amb si els objectius, que pueder ser difícils, i podrem observar com comencen a ascendir més dones. Hi ha un exemple molt bonic a les universitats espanyoles. Des de fa uns 10 anys, per arribar a catedràtic, i titular d’universitat, es posen objectius difícils de sexennis d’investigació, i des que està aquest sistema implantació, Moltes més dones estan arribant. Per descomptat, puc ser por molts més motius, però allò important és que està funcionant.
D’altra banda, l’economia experimental también subratlla altres factors, com pot ser la percepció subjectiva de les dones sobre elles mateixes o la por a el fracàs, o la poca exposició de la dona cap a altres empresaris.
P: A més, des estímuls en la lluita amb el “gender gap” des de l’empresa, quins altres camins puc prendre per eliminar els estereotips de la dona i dotar de més confiança en entorns competitius, com l’emprenedoria?
R: En altres investigacions realitzades, observem que un dels factors importants pels quals les dones no entraven en els entorns competitius, era la manca de confiança en elles mateixes. Vam fer una revisió de la literatura experimental, i vam veure que la confiança en uns mateix es podia millorar. Llavors, com es pot millorar? ¿Què és el que s’ha vist en diferents investigacions? Doncs “mentorizar”, veure exemples. Si elles han pogut, nosaltres també podrem. Que es comenci a visualitzar exemples. Un altre factor que hem vist que, de vegades fa que les dones no trien finançar-se amb préstecs o trien no entrar en entorns competitius, és la por al fracàs. En els experiments es pot mesurar de forma concreta i objectiva, no es tracta d’una enquesta simple. La por a el fracàs també és una cosa cultural. Hem d’anar dient-los que tots podem fracassar alguna vegada, però ens podem reposar. Si no ho intentem, no ho aconseguirem i a caminar, es aprendre caminant.
P: Centrant-nos en l’emprenedoria i la dona, sabem que has participat en nombrosos projectes empresarials. Però en concret, ens agradaria comentar un recent projecte que esteu desenvolupant des de la UV que és liderat per tu, Research + Cash Lab i que té molt a dir sobre transferència de coneixement Universitat-Empresa. Com va sorgir aquesta idea?
R: La idea va sorgir amb l’objectiu de cobrir tres necessitats: La primera, ajudar els emprenedors no financers en la seva valoració de les idees empresarials: ¿és rendible o no? ¿I si ho fem així? O si canviem aquest cost?, en segon lloc nosaltres mateixos llançar-nos a l’ecosistema emprenedor, i la tercera de les necessitats té a veure amb formar-nos millor com un equip de professors que donen millors oportunitats als nostres estudiants del Màster en finances corporatives de la Universitat de València.
El principal repte ha estat apropar les finances a l’talent innovador i emprenedor ja que sovint es pensa que són complexes i per tant es deixen de banda. El que pretén el programari Research + Cash de valoració econòmica financera és precisament facilitar la tasca de valoració complint així una funció fonamental per a tot aquell que no té coneixements en finances.
P: Quins han estat els principals obstacles que heu trobat per posar en marxa aquesta idea?
R: Un dels principals reptes ha estat trobar finançament. No obstant això, hem tingut la sort de comptar amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació, que a través del seu programa d’accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació ha finançat ja en dues ocasions la posada en marxa, millora i difusió del programari de valoració econòmica financera Research + Cash. També, un cop desenvolupat el programari ha suposat un repte, difondre’l de manera efectiva perquè arribe a ser una eina útil per als seus usuaris. Per arribar al públic objectiu hem comptat amb l’ajuda de nombrosos partners, entre els quals es troba: UV Emprén Club; Oficina de Polítiques per a l’Excel·lència (OPEX); Universitat de València; ESIC; Business and Marketing school; Institut d’Enginyeria d’Aliments per al Desenvolupament; Universitat Politècnica de València o la Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV).
P: És la transferència Universitat-Empresa assolible?
R: Si no ho creguérem, no hauríem arribat fins aquí. Hi ha molts reptes encara per davant, però cal que siga assolible i ho serà. La societat ho necessita.
P: En el món acadèmic, és cert que la majoria d’investigacions solen quedar-se en l’àmbit de la recerca, oblidant el paper crucial que potser puga representar la Universitat i en la recerca en la societat. En la seua opinió, s’ha de de potenciar més aquest tipus d’activitats a la Universitat? En la seua experiència a l’hora de celebrar jornades o esdeveniments lligats a aquest últim projecte, diria que hi ha gender gap en quant a les activitats relacionades amb la transferència de coneixement? ¿Solen participar més homes o dones?
R: La investigació de la universitat espanyola és de gran qualitat, però és cert que gran part d’ella es queda al calaix agafant pols. Per això pretenem donar-li valor a aquestes idees perquè es puguen transferir de manera efectiva al mercat.
En el nostre cas, que podria ser una experiència aïllada, comptem entre els nostres col·laboradors amb un nodrit grup de dones professionals i acadèmiques. De fet, un dels nostres primers projectes d’envergadura va ser amb el grup MINTOTA de la UV, liderat per les doctores Carmen Molins i Pilar Campins, un grup de recerca amb una activitat frenètica i nombrosos resultats transferibles a l’empresa. També se m’acut anomenar la nostra feina amb Vanesa Paredes, investigadora de l’àrea d’odontologia. O la nostra col·laboració amb Luz Adell, professional de l’àrea de les finances i bolcada en donar suport al emprenedoria. En conclusió, si haguérem de centrar-nos només en el nostre cas diria que no existeix aquest gap, però és que és aventurat, malauradament, sentenciar que aquest gap no existeix. Haurem de seguir esforçant-nos per enderrocar barreres.